Gloria Anzaldúa in Catalan

Per estar a les terres frontereres que significa
no són ni índia hispana negra espanyola
ni gavatxa, els ets mestissa, mulata, mestissa
atrapats en el foc creuat entre els campaments
en l'exercici de les cinc carreres a l'esquena
sense saber de quin costat a qui recórrer, van des;

Viure a les Terres Frontereres significa saber
que l'índia en tu, traïda per 500 anys,
ja no es parla a vostè,
que Mexicanes que rajetas trucar,
de negar l'Anglo dins teu
és tan dolent com haver negat l'indi o Negre.

De Quan vius a la frontera
la gent camina a través teu, el vent roba la seva veu,
ets una burra, bou, boc expiatori,
precursor d'una nova raça,
mitjana i mitjana - 2 dona i home, ni -
un nou gènere;

Viure a les Terres Frontereres significa
posar Xile a la sopa de remolatxa,
menjar truites de blat integral,
parlar Tex-Mex amb accent de Brooklyn;
ser detingut per la migració en els controls fronterers;

Viure a la Zona Fronterera
vostè és el camp de batalla
on els enemics són parents entre si;
vostè està a casa, un desconegut,
les disputes frontereres han estat resoltes
la ràfega de trets han shatteret la treva
estàs ferit, perdut en acció
morts, lluitant;

Viure a la Zona Fronterera
significa el molí amb el blanc de les dents d'afaitar vol destrossar off
la seva pell aceitunada vermell, aixafar el nucli, el cor
lliura es pessiga li treus a terme
amb olor de pa blanc però morta;

Per sobreviure els Borderlands
has viure sense fronteres
ser un encreuament de camins.

[Gloria Anzaldúa, "To live in the Borderlands means you" - translation to Catalan by Alex Pleasant]

Faith Wilding - Waiting as performed by the woman in my computer

This is great!

Woodkid

Can't believe he will be in Sónar 2014!!

Trentemoller

Sandra Cisneros in Catalan

En aquest retrat de la Maja Nua de Goya
Vaig a substituir aquesta duquessa travessa
amb vostè. I
farà molt bé també, el meu maharajà.
Els rínxols gitano i la pell un to
més fosca del que és habitual a causa de
que acaba de tornar de Campeche.
De tota manera, és el cap
mirant tímidament cap a mi des de les coixins de motel.

[Sandra Cisneros, "Loose woman", translation to Catalan by Alex Pleasant.]

Sandra Cisneros in Catalan

Un últim poema de Richard

24 de desembre i estem a través de nou.
Aquesta vegada per sempre sé perquè no ho vaig fer
tirar-te - i de totes maneres ens saludem amb la mà.
Sense sabates. No hi ha portes d'enuig.
Dobleguem la roba i vam anar
per camins separats.
Et vas darrere d'aquesta camisa de franel
teva m'ha agradat, però vaig recordar de prendre
el raspall de dents. On estàs aquesta nit?

Richard, que és la vigília de Nadal de nou
i vells fantasmes tornen a casa.
Estic assegut al costat de l'arbre de Nadal
preguntant on anem malament.

D'acord, no treballàvem, i tots
records que li digui la veritat no són bones.
Però de vegades no eren bons temps.
L'amor era bo. Em va encantar el seu somni tort
al meu costat i mai somiat por.

Hi ha d'haver estrelles per grans guerres
com la nostra. Hi hauria d'haver premis
i un munt de xampany per als supervivents.

Després de tots els anys de degradacions,
les diverses festes de falles,
ha d'haver alguna cosa
per commemorar el dolor.

Algun dia anem a oblidar que gran Brasil desastre.
Fins llavors, Richard, et desitjo el millor.
Els desitjo amor assumptes i un munt d'aigua calenta,
i la dona més amable del que et vaig tractar.
Em oblit de la raó, però jo et vaig estimar una vegada,
Te'n recordes?

Potser en aquesta temporada, borratxo
i sentimental, estic disposat a admetre
una part de mi, i embogit kamikaze,
madur per l'anarquia, estima encara.

[Sandra Cisneros, "One Last Poem for Richard", translation to Catalan by Alex Pleasant]

Sandra Cisneros

One last poem for Richard

December 24th and we’re through again.
This time for good I know because I didn’t
throw you out — and anyway we waved.
No shoes. No angry doors.
We folded clothes and went
our separate ways.
You left behind that flannel shirt
of yours I liked but remembered to take
your toothbrush. Where are you tonight?

Richard, it’s Christmas Eve again
and old ghosts come back home.
I’m sitting by the Christmas tree
wondering where did we go wrong.

Okay, we didn’t work, and all
memories to tell you the truth aren’t good.
But sometimes there were good times.
Love was good. I loved your crooked sleep
beside me and never dreamed afraid.

There should be stars for great wars
like ours. There ought to be awards
and plenty of champagne for the survivors.

After all the years of degradations,
the several holidays of failure,
there should be something
to commemorate the pain.

Someday we’ll forget that great Brazil disaster.
Till then, Richard, I wish you well.
I wish you love affairs and plenty of hot water,
and women kinder than I treated you.
I forget the reason, but I loved you once,
remember?

Maybe in this season, drunk
and sentimental, I’m willing to admit
a part of me, crazed and kamikaze,
ripe for anarchy, loves still.