Thursday, 25 June 2009

Thursday, 21 May 2009

Sandra Cisneros in Catalan

Diuen que sóc una bèstia
I la festa en ella. Quan tot el llarg
Vaig pensar que això és el que era una dona.

Diuen que sóc una gossa.
O quin. Jo he reclamat
la mateixa i mai va fer una ganyota.

Diuen que sóc una marxa, l'infern a les rodes,
viva-la-vulva, foc i sofre,
odia als homes, devastant,
Boogey-dona lesbiana.
No necessàriament,
però m'agrada el compliment.

La torba arriba amb pedres i pals
mutilant i coix i fer-me polz
De totes maneres, quan obro la boca,
es bambolean com ginebra.

Diamants i perles
caiguda de la llengua
o gripaus i serps.
Depenent de l'estat d'ànim que em trobo

M'agrada la picor va provocar.
El murmuri dels rumors
com la crinolina.

Sóc la dona del mite i la mentida.
(True. I va ser autor d'alguns d'ells.)
Jo vaig construir la meva petita casa de mala reputació.
Maó per maó. dificultosa,
estimat i mazonado ella.

Jo visc com a tal.
Cor com la vela, el llast, el timó de proa.
Rowdy. Indulgents en excés.
El meu pecat i l'èxit-
Penso en mi a la golafreria.

Per tots els comptes que estic
un perill per a la societat.
Estic Pancha Vila.

Trenco les lleis,
alterar l'ordre natural,
l'angoixa del Papa i fan els pares ploren.
Estic més enllà de la mandíbula de la llei.
Sóc la bandida, l'enemic públic més buscat-.
La meva imatge feliç amb un somriure de la paret.

Cop el terror entre els homes.
Jo no puc ser molestat el que pensen.
Que es vagin a la ching chong chang!
Per això, la creu, el Calvari.
En altres paraules, sóc l'anarquia.

Sóc un-bé objectiu,
disparar-sharp,
de llengua afilada,
sharp-pensament,
el parlar ràpid, els peus solts,
-solta amb llengüetes,
let-solt,
-la dona-a la fluix-
dona fàcil.
Aneu amb compte, afecte.

Sóc gossa. Bèstia. Macha.
¡Wáchale!
Ping! Ping! Ping!
Trenco coses.

[Sandra Cisneros, translation to Catalan by Alex Pleasant]

Saturday, 4 October 2008

Tossa de Mar

Imagino la meva mare
entre sorra i aigua salada
i un anglès arribant, més dandy que cap altre,
i, guapo com és ell, seduint-la sols amb una mirada.

Teresa, tu servies cafès, menús senzills i alguna dorada.

Thursday, 29 May 2008

Sandra Cisneros

Cloud

If you are a poet, you will see clearly that there is a cloud floating in this sheet of paper.
-Thich Nhat Hanh

Before you became a cloud, you were an ocean, roiled and
murmuring like a mouth. You were the shadows of a cloud cross-
ing over a field of tulips. You were the tears of a man who cried
into a plaid handkerchief. You were the sky without a hat. Your
heart puffed and flowered like sheets drying on a line.


And when you were a tree, you listened to the trees and the tree
things trees told you. You were the wind in the wheels of a red
bicycle. You were the spidery Mariatattooed on the hairless arm
of a boy in dowtown Houston. You were the rain rolling off the
waxy leaves of a magnolia tree. A lock of straw-colored hair
wedged between the mottled pages of a Victor Hugo novel. A
crescent of soap. A spider the color of a fingernail. The black nets
beneath the sea of olive trees. A skein of blue wool. A tea saucer
wrapped in newspaper. An empty cracker tin. A bowl of blueber-
ries in heavy cream. White wine in a green-stemmed glass.


And when you opened your wings to wind, across the punched-
tin sky above a prison courtyard, those condemned to death and
those condemned to life watched how smooth and sweet a white
cloud glides.