Thursday, 18 February 2010

Ana Castillo

ERA NEGRA COMO LA OSCURIDAD

ligera como el agua,
elevado y profundo
el cenit de sus ojos.
Huía del machete
que desgarró su origen.
Con un manto de frío
la protegió la selva.
Entre lágrima y sueño
amaneció el amor.
Ángeles negros
sobre la arena blanca;
desnudos, casi humanos.
Pero ella huía.
Los pálidos ocasos del ayuno
habitaron su rostro,
el vértigo del miedo
y aquel silencio extraño
que se enredó en sus pies
y fue ascendiendo luego hasta su voz.
Hubiera sido fácil escribir
un final de vacío y abandono.
Inútil que la muerte
intentara cedérsela a las sombras.
El ángel que crecía en su interior
había decididdo ser humano.
Ángeles negros
sobre la arena blanca
y un húmedo charol
el roce de sus alas y sus vidas.

Wednesday, 19 August 2009

Ana Castillo

Antes
que el vientre
de la madre,
fue la libertad salvaje
de la madreselva.

Regresemos al origen
para elegir de nuevo.
Aún existe una oportunidad
para ser dioses.

Thursday, 25 June 2009

Thursday, 21 May 2009

Sandra Cisneros in Catalan

Diuen que sóc una bèstia
I la festa en ella. Quan tot el llarg
Vaig pensar que això és el que era una dona.

Diuen que sóc una gossa.
O quin. Jo he reclamat
la mateixa i mai va fer una ganyota.

Diuen que sóc una marxa, l'infern a les rodes,
viva-la-vulva, foc i sofre,
odia als homes, devastant,
Boogey-dona lesbiana.
No necessàriament,
però m'agrada el compliment.

La torba arriba amb pedres i pals
mutilant i coix i fer-me polz
De totes maneres, quan obro la boca,
es bambolean com ginebra.

Diamants i perles
caiguda de la llengua
o gripaus i serps.
Depenent de l'estat d'ànim que em trobo

M'agrada la picor va provocar.
El murmuri dels rumors
com la crinolina.

Sóc la dona del mite i la mentida.
(True. I va ser autor d'alguns d'ells.)
Jo vaig construir la meva petita casa de mala reputació.
Maó per maó. dificultosa,
estimat i mazonado ella.

Jo visc com a tal.
Cor com la vela, el llast, el timó de proa.
Rowdy. Indulgents en excés.
El meu pecat i l'èxit-
Penso en mi a la golafreria.

Per tots els comptes que estic
un perill per a la societat.
Estic Pancha Vila.

Trenco les lleis,
alterar l'ordre natural,
l'angoixa del Papa i fan els pares ploren.
Estic més enllà de la mandíbula de la llei.
Sóc la bandida, l'enemic públic més buscat-.
La meva imatge feliç amb un somriure de la paret.

Cop el terror entre els homes.
Jo no puc ser molestat el que pensen.
Que es vagin a la ching chong chang!
Per això, la creu, el Calvari.
En altres paraules, sóc l'anarquia.

Sóc un-bé objectiu,
disparar-sharp,
de llengua afilada,
sharp-pensament,
el parlar ràpid, els peus solts,
-solta amb llengüetes,
let-solt,
-la dona-a la fluix-
dona fàcil.
Aneu amb compte, afecte.

Sóc gossa. Bèstia. Macha.
¡Wáchale!
Ping! Ping! Ping!
Trenco coses.

[Sandra Cisneros, translation to Catalan by Alex Pleasant]