Sandra Cisneros in Catalan

Un últim poema de Richard

24 de desembre i estem a través de nou.
Aquesta vegada per sempre sé perquè no ho vaig fer
tirar-te - i de totes maneres ens saludem amb la mà.
Sense sabates. No hi ha portes d'enuig.
Dobleguem la roba i vam anar
per camins separats.
Et vas darrere d'aquesta camisa de franel
teva m'ha agradat, però vaig recordar de prendre
el raspall de dents. On estàs aquesta nit?

Richard, que és la vigília de Nadal de nou
i vells fantasmes tornen a casa.
Estic assegut al costat de l'arbre de Nadal
preguntant on anem malament.

D'acord, no treballàvem, i tots
records que li digui la veritat no són bones.
Però de vegades no eren bons temps.
L'amor era bo. Em va encantar el seu somni tort
al meu costat i mai somiat por.

Hi ha d'haver estrelles per grans guerres
com la nostra. Hi hauria d'haver premis
i un munt de xampany per als supervivents.

Després de tots els anys de degradacions,
les diverses festes de falles,
ha d'haver alguna cosa
per commemorar el dolor.

Algun dia anem a oblidar que gran Brasil desastre.
Fins llavors, Richard, et desitjo el millor.
Els desitjo amor assumptes i un munt d'aigua calenta,
i la dona més amable del que et vaig tractar.
Em oblit de la raó, però jo et vaig estimar una vegada,
Te'n recordes?

Potser en aquesta temporada, borratxo
i sentimental, estic disposat a admetre
una part de mi, i embogit kamikaze,
madur per l'anarquia, estima encara.

[Sandra Cisneros, "One Last Poem for Richard", translation to Catalan by Alex Pleasant]